Fanfarria

En aquest enllaç trobareu el que és un exemple d'una aplicació per fer amb la PDI. Els infants actuen com a directors d'orquestra perquè cada instrumentista sobre el que cliquen es posa a sonar o deixa de fer-ho. Als infants els encanta i la música és molt alegre.
És molt fàcil, quan accediu a l'enllaç cliqueu a ANIMATION i baixeu al final de la pàgina i trobareu els simpàtics músics.
Per començar a obrir boca mireu aquest video....

http://www.audepicault.com

Ritme amb el cos

Durant ses pràctiques aprofit, ja que me deixen, i vaig a veure com fan música.

Penso que m'anirà molt bé com a part des meu aprenentatge, veure com més estils educatius, millor.

Na Laura de música és una mestra molt divertida i dinàmica, podriem dir que els infants veuen s'hora d'anar a música com un temps per explaiar-se i passar-ho bé, la qual cosa és molt positiva perquè tots volen anar a música i van aprenent de forma lúdica que és el que interessa.

Doncs bé! en una d'questes classes ens ha posat un video molt interessant sobre ritme que estic contenta de poder compartir, perquè val molt la pena de veurer-lo.

Esper que vos agradi!

Paraules.....

Aquestes són algunes de les moltes paraules importants de tenir en compte que he aprés al llarg d'aquests quasi quatre anys de carrera. Són paraules significatives per jo com a persona, com a mare, com esposa, com amiga, com a companya;  però també com a futura professional que espero ser.

Són paraules precioses que intentaré seguir tenint molt en compte a partir d'ara i espero poder anar afegint-ne més al llarg dels anys que vindran.

Un dia vaig veure una pel.lícula amb els meus fills on es brindava per les persones que ja es coneixen i per les que es coneixaran.

Jo vull fer el mateix.

Servesqui aquest núvul de paraules importants com a brindis per celebrar tot el que he aprés fins ara i per tot el que esper aprendre d'ara per endavant.

Molta sort a tothom!

Comunicación y relaciones humanas

Aquest és el títol del vídeo que ens ha posat avui matí na Maria a l'assignatura de família i escola.

És un curtmetratge Suec on  hi ha imatges molt expressives i no s'escolta cap diàleg. Al video podem observar els diferents tipus de comunicació que s'estableixen entre les persones.

Podem veure el llenguatge dels enamorats entre els que tot encaixa a la perfecció fins que una cosa no va i llavors es romp tot l'encanteri de l'enamorament.

Trobem també la comunicació del "chismorreo" mal intenciónat que va cresquent  fins que es forma una gran pilota que quan exploti ferirà a tothom.

Podem veure també com el baix ànim i la poca gana de comunicar-se pot condicionar la comunicació fins arribar a perdrer-se.

També ténen cabuda en el vídeo com es diria en un aninci de "coca-cola" els que no escolten, els que fan males interpretacions, els que criden, els que callen, els que es barallen, els que no es volen arreglar, els que no són empàtics, els que saben ser-ho, els que ténen por, els que són valents,..... per tots, va bé aquest curt.

Esper que vos agradi!

Paper man

S'altre dia vaig anar as cine amb els meus fills i abans de la peli ens van passar aquest fantàstic curtmetratge d'animació.

Avui cercant per la red l'he trobat; éstà piratejat, per tant no sé si és prou ètic que el pengi, però si Disney el pengés a la red de forma gratüita com a regal de Reis, tampoc estaria gens malament!

Sa música és fantàstica i ses imatges són genials!  Vos el deix perquè el gaudiu.

Esper que vos agradi tant com a jo.

Aqui va el meu regalet.

Feliç dia de Reis!

És temps de fades....

L'hivern és per definició l'època de l'any que més es presta a somniar. És l'època dels Reis de l'orient; de celebrar el Nadal; l 'arribada d'un any nou i l'acomiadament del vell.

És època de seure vora la ximenèia, de torrar sobrassada, de seure junts al sofà i compartir la manteta.

És temps de dormir molt juntets i de beure calentes infussions amb el resplendor de la  llum  d'una espelma per companyía i si pot ser, també  d'un bon llibre.

És temps de  jugar tots junts  al parxís o a l'escambrils....

Però també és época de fades. Sabeu per què? perquè les fades aprofiten que hi ha poca gent que passetgi pel bosc i surten a cercar el seu menjar. 

Sabeu que mengen les fades? mengen uns  fruits que estàn tant amagats que només elles els poden collir.

Les fades surten a l'hivern perquè així no corren perill que ningú les pugui trobar; o heu vist mai cap fada a l'estiu prenent el sol a la platja? no! perquè a l'estiu  no surten mai. Així com els ossos hivernen, les fades estivernen, per açò ningú ha vist mai cap fada. Però tots sabem que existeixen perque tots tenim evidències que les fades existeixen. Sinó, perquè a les cases desapareixen coses i ningú en torna saber res mai més? Per exemple els calcetins! sabeu perquè fan servir les fades els calcetins? Doncs per dormir-hi calentetes. Els calcetins són a les fades el que els sacs de dormir són als humans!  I sinó penseu en quines són les coses que despareixen: joies petites d'or, que empren entre altres ingredients per fer la pols de fada;  claus, llàpissos, cinturons,.... tot són materials que elles fan servir per construir-se les seves casetes!

Sabeu què passaria si algú trobés mai l'amagatall de les fades? doncs que els podria robar la pols màgica i llavores ja no existirien coses polides. Però per fer servir la pols màgica no n'hi ha prou amb tenir-la en la mà i ja està, no! per fer servir la pols de fada correctament l'han d'acompanyar d'unes paraules molt precises i concretes que només coneixen les fades. Són unes paraules màgiques que s'aprenen quan són petites i que de grans obliden per això ningú coneix quines paraules són. Per lo vist, quan neix una fada l'envien a una escola per aprendre a ser fades i és allà on aprenen les paraules per fer servir la pols de fada. Quan se l'han apresa, aquestes paraules passen a formar part de l'inconscient de les fades i només les recorden en l'instant en que les han de fer servir.

No me créis?

Doncs proveu d'anar un dia de molt de fred i de molt de vent i pluja enmitg del bosc i comenceu a cercar entre les mates i els pins a veure si trobeu una fada, però sobretot no faceu gens de renou! que si vos veuen elles i vosaltres no les véis  vos poden fer alguna malifeta i qui sap? a lo millor torneu a casa sense nas, o sense orelles, o sense cabells!....

Jo per si de cas, me quedo a casa pensant que si ningú no ha vist mai cap fada de veritat, deu ser per algún motiu que encara no sabem. Però igual que les bruixes, "haberlas haylas" i sinó que li demanin a tots els meus calcetins que s'han quedat sense parella...

Feliç hivern!